El Eurocomunismo y su influencia en el PSUC (1975-1982) [Fitxer informàtic]
/ Elías Álvarez Justo ; [dirigida per: Andreu Mayayo i Artal, Javier Tebar Hurtado]
Alvarez Justo, ElíasBarcelona : Universitat de Barcelona, 2021
Dirigida per: Mayayo i Artal, Andreu; Tebar Hurtado, Javier. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2021
1 recurs electrònic (782 p.)
La present tesi aborda l'estudi de l'eurocomunisme i de la seva influència en el PSUC, el principal partit de l'antifranquisme a Catalunya. Coincidint amb el desenvolupament de la transició a la democràcia, el partit dels comunistes catalans va oficialitzar en el seu IV Congrés (1977) importants canvis organitzatius, estratègics i doctrinals que van ser expressió, simultània, de la culminació de les experiències dels anys seixanta i d'una reflexió crítica respecte a l'experiència dels països del denominat socialisme real. L'abandó definitiu del partit d'avantguarda, la nova concepció del partit de masses, l'aproximació a problemàtiques socials inèdites com l'ecologisme o l'amenaça de la marginalitat entre la joventut seran, entre altres elements, aspectes que el PSUC tractarà d'integrar en una estratègia coherent d'avanç al socialisme. Cal destacar igualment que, el desenvolupament de la democràcia (democràcia polític-social) i una revaloració dels drets polítics, es converteixen en els principals eixos d'una línia política que es reclama autònoma en temps de la Guerra Freda i enfrontament de blocs. Amb l'ànim d'analitzar la influència de l'eurocomunisme en l'organització del partit i la seva militància, l'estudi del V Congrés (1981) apareix com un esdeveniment clau. El congrés era, segons les normes estatutàries, la màxima autoritat del partit, així com era també l'expressió de la voluntat general de la militància. Per això va reflectir en nombrosa documentació congressual, els debats que van tenir lloc en les diferents agrupacions del partit. El V Congrés devia, sota l'òptica de la direcció, sancionar la línia política seguida des de l'anterior congrés i oficialitzar definitivament l'eurocomunisme. No obstant això, el congrés va mostrar la divisió del PSUC, que va conèixer un debat que afectaria els principals pilars de l'organització; naturalesa del partit, objectius i identitat. En suma, la present tesi tracta d'analitzar el desenvolupament del PSUC en el període entre 1975 i 1982 i la seva repercussió en els debats que obririen la crisi de l'organització, comprenent que l'organització dels comunistes catalans va experimentar una particular transició, que teòricament, havia de capacitar-la per a mantenir l'alt grau d'influència social aconseguit durant la fase final de lluita contra la dictadura franquista i adaptar-se al nou- i inestable- marc democràtic.
